Crítica: Tinc el cor blanc i negre – Sala Versus Glòries

La Sala Versus Glòries ens porta el cicle #endansa. Un cicle on companyies de petit format presenten els seus treballs. El primer, Tinc el cor blanc i negre, de la Companyia Expans’Art. Un projecte que converteix en gest i en ball la història de la Neus Català.

Tinc el cor blanc i negre, la història ballada de Neus Català

Tinc el cor blanc i negre barreja música (des de música francesa a Mozart) i gravacions de la veu de Neus Català on explica la seva vida. Una bona selecció musical que fa que cada coreografia sigui única i transmeti emocions diferents.

Davant nostre, els ballarins fan que les paraules de Neus Català agafin cos i tinguin una presència real. En les coreografies hi veiem l’alegria d’un casament, la por d’una detenció, el dolor, el fastig, la desesperació, la felicitat per l’alliberament… el retorn a una vida que ja mai més serà una vida «normal», però que cal seguir vivint. També hi veiem la força d’unes dones que es van ajudar les unes a les altres sense perdre la fe en un futur millor, per a elles i per a les generacions que vinguessin.

Amb petits canvis de vestuari veiem com, davant nostre, el temps va passant. Davant nostre hi tenim Història. Amb majúscules.

Uns ballarins i ballarines intensos i poètics

En escena hi podem veure a Marc Folch, Sofia Kaiser, Antonieta Peris, Marie-Lou Renon, Carlota Vélez, que ballen amb intensitat, amb energia, amb poesia. Les coreografies de Marie-Lou Renon transmeten molt bé les paraules de Neus Català.

El disseny de la il·luminació fa que les ombres a les parets multipliquin, de manera que, davant nostre, hi tenim 5 persones… amb les ombres, en tenim 10, 12, 14… la il·luminació fa que l’escenari s’ompli de ballarins, els corporis i els incorporis que, com ombres, també ens parlen d’aquelles persones que van ser convertides en ombres per un sistema d’exterminació que les volia eliminar.

Tinc el cor blanc i negre, a la Sala Versus, és un molt bon espectacle de dansa contemporània que ens fa viure i sentir les paraules de Neus Català.

  • El que m’ha agradat més: les coreografies i el joc de llums.
  • El que m’ha agradat menys: algunes escenes tallen massa el ritme, amb fosos en negre.
Comparte este artículo
Facebook
Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *