Isaac és la nova estrena del Teatre Tantarantana. L’obra, inspirada en el relat bíblic d’Isaac, està dirigida per Alba Collado i presentada per la companyia La Rara. És una obra simbòlica amb posada en escena minimalista i una narrativa carregada d’emoció. Isaac es construeix al voltant d’una pregunta colpidora: «Entre perdonar o tancar la porta per sempre, què triaries?» L’espectacle estarà a la cartellera del 5 al 16 de març.
Isaac, una història carregada de simbolisme
Inspirada en la història d’Isaac, aquesta obra estableix un paral·lel amb el relat original a través d’una narrativa plena d’emoció. L’escenificació transcorre en un espai fred i asèptic: un supermercat, un lloc banal que es converteix en un escenari simbòlic aclaparador.
El minimalisme reforça la intensitat de la temàtica i accentua el pes dels personatges. Des del primer segon, Isaac (Oriol Ruiz Coll) ja és a escena, establint una connexió silenciosa però poderosa amb el públic.
Personatges d’un contrast brutal
El segon personatge, el boc (Eduard Paredes Úbeda), fa la seva entrada aparentment com un respir còmic, amb una actitud descarada i irreverent. Però aquesta lleugeresa és només un miratge. La seva evolució el transforma en el detonant de la crisi d’Isaac, obligant-lo a mirar-se al mirall i enfrontar-se als seus dimonis.
La relació entre tots dos és hipnòtica: Isaac encarna la fragilitat i la tendresa, mentre que el boc és la tempesta, el caos desbocat. La tensió entre ells és una corda tibant que manté el públic en suspens.
Un viatge a les profunditats de la vida i la culpa
L’obra tracta temes universals amb una profunditat colpidora: el sacrifici, la frustració, la culpa que corseca l’ànima. Els diàlegs, tallants i brillants, transporten l’espectador en un viatge emocional intens, des de la innocència de la infància fins a les ombres de la maduresa. La química entre els actors és abassegadora, fent que cada escena flueixi amb una naturalitat inquietant i absorbent.
Llums i sons que colpegen l’ànima
Un dels grans encerts d’Isaac és l’ús magistral de la il·luminació i el disseny sonor per amplificar les emocions fins a límits asfixiants. L’alternança de llums i ombres crea atmosferes carregades de tensió, introspecció i vertigen. L’humor negre es filtra subtilment, generant un efecte desconcertant: el públic es troba atrapant una rialla que mor a la gola, oscil·lant entre el riure nerviós i la commoció absoluta.
Un espectacle que deixa sense alè
La proposta escènica va més enllà del teatre convencional, incorporant dansa i cant per portar l’experiència a un altre nivell. El final és un cop directe a la consciència: una revelació aclaparadora d’Isaac que deixa la platea en silenci sepulcral. Quan les llums s’apaguen de sobte, l’angoixa arriba al seu punt àlgid i la foscor tanca la funció amb una força esfereïdora.
Isaac és una obra mestra que travessa l’ànima, fa pensar i sacseja l’espectador amb una brutalitat poètica. Una proposta valenta, intel·ligent i commovedora que ningú pot oblidar.
- Allò que m’ha agradat més: La connexió entre els actors i la profunditat de les seves interpretacions. La dinàmica entre Isaac i el boc és magnètica, absorbint completament el públic.
- Allò que m’ha agradat menys: La disposició de la sala, que en alguns moments dificultava la visibilitat i podia trencar la immersió total en l’obra.
