El TNC ens apropa un text ple d’esperança de Delphine Minoui: Els contrabandistes de llibres de Darayya. Una història que la periodista va conèixer per casualitat i que la va impulsar a seguir-la fins al final, i escriure tot el que havia trobat.
Els contrabandistes de llibres de Darayya, inspirada en fets reals
Darayya és, era, una petita ciutat que es va rebel·lar contra l’ascens al poder de Bashir Al’Assad. Aquest acte de rebel·lió, una dissidència d’una ciutat petita en un país gran, va fer que el govern fes servir la ciutat com a exemple del que podia passar a qualsevol que volgués seguir el mateix camí. Darayya va ser assetjada, bombardejada, destruïda… la població de la ciutat es va reduir dràsticament. Al final, d’unes 200.000 persones, amb prou feines, en quedaven unes 20.000.
I, entre les persones que es van quedar, hi havia un grup de joves que es va dedicar a salvar llibres. Els llibres que trobaven en les cases derruïdes, pel carrer, en racons… i van construir una biblioteca. Una biblioteca enmig de la destrucció. Una biblioteca que, per als habitants que encara quedaven a Darayya, va ser la salvació. Els llibres i la biblioteca van ser el moment de pau, de reconnexió, de creixement, de descobriment…
Un text esplèndid de la Delphine Minoui
I Delphine Minoui ens ho explica sense prejutjar. No es decanta mai per ningú. Intenta ser objectiva. Ella només vol explicar la història de la biblioteca. Però, amb la història de la biblioteca també hi entra la història dels nois que la van crear, que la van construir (lleixa a lleixa, índex a índex), que la van gestionar… i de tot el que vivien fora de la biblioteca.
Per donar més versemblança als personatges sirians de la història, el director, Iban Beltrán, ha seleccionat tres actors marroquins que, per la forma de parlar i pel seu aspecte, sembla que ens hagin de fer sentir més a prop de la història. En canvi, per al paper de la narradora, la Delphine Minoui, ha triat la Raquel Sans, en lloc de triar una periodista francòfona que, potser, també ens hauria fet sentir més a prop de la història.
L’escenari, la Sala Tallers buida amb quatre pantalles mòbils i uns quants mobles i unes càmeres de vídeo, per fer les videotrucades. Uns totxos que acabaran trencats són la metàfora d’una ciutat que va quedant feta a miques.
Un muntatge que no acaba de funcionar
El text és esplèndid… però el muntatge no acaba de funcionar. La buidor de la Sala Tallers fa que l’espai es vegi desangelat. No transmet la destrucció de la ciutat de Darayya, només es veu buidor. Com si l’escenari fos massa gran per la història que s’hi explica.
La idea de triar tres actors marroquins per fer els personatges sirians és prou bona. De tant en tant, es parlen en àrab entre ells. Tot i que, com que no hi ha traducció del que diuen, no sabem si és alguna cosa que afecta o no a la història.
Iban Beltrán no ha sabut dirigir bé els tres actors, Ilyass El Ouahdani, Marwan Sabri, Jorge-Yamam Serrano que resulten freds i distants. Expliquen la història sense viure-la ni fer-la viure. La Raquel Sans fa la narració dels fets com si estigués llegint el teleprompter en un noticiari, no hi ha emoció, no transmet.
I és una llàstima, perquè Els contrabandistes de llibres de Darayya és una història prou potent com per commoure i fer que la gent surti del teatre impactada i amb el cor en un puny. Però la narració, impersonal, li treu qualsevol bri d’emoció i sentiment.
Els Contrabandistes de llibres de Darayya, al TNC és un muntatge amb un text esplèndid que explica una història que sembla increïble i que ens dona molta esperança en la humanitat. Només per això, només, val la pena anar a veure-la.
- El millor de tot: El text. Impactant.
- El pitjor de tot: La direcció del muntatge i la no-interpretació de Raquel Sans. Deixeu que els periodistes facin de periodistes i que els actors facin d’actors. Hi sortirem guanyant tots.
