El Teatre Aquitània ens porta El noi de la mare. La història d’una dona gran que té demència i està perdent la capacitat de recordar i d’explicar allò que encara recorda. Al seu voltant, la família. Una família també s’esquerda. La vida fa que no tots puguin estar per una mare que ja no sembla la mare.
El noi de la mare, un text d’Òscar Balanyà que arriba a l’Aquitània
El text d’Òscar Balanyà fa que veiem la història a trossos. Com records que van i venen. I són trossos desordenats. La memòria juga males passades i ens fa veure la memòria de l’Isidra al davant nostre… i la seva memòria va del present al passat, es repeteix, es refà, perd detalls…
Òscar Balanyà i Farners Rúbio, dirigits per Marc Pinyol, interpreten tots els papers d’aquesta obra. I són capaços de fer-nos veure 2, 3, 4, 5… 6 o 7 persones ens escena, i només hi són ells dos.
Un muntatge que ajuda a reforçar el missatge de l’obra
El vestuari, neutre, permet que tots els personatges apareguin sense cap complement, només amb el gest, la veu, la interpretació de l’Òscar Balmanya i la Farners Rúbio.
L’escenografia ens permet veure la destrucció de la memòria, gràcies a un disseny d’escenografia molt ben pensat, que fa visual allò que només passa dins del cervell.
El disseny sonor acompanya les escenes i ens ajuda a entendre els records que van i venen. La música és part dels records, perquè la música i els sons i els sorolls també formen part de la memòria que es va perdent.
L’Òscar Balmanya i la Farners Rúbio els dos intèrprets a escena
L’Òscar Balmanya i la Farners Rúbio interpreten tots els papers. Tots. En escena hi veiem l’Isidra, el seu net, les filles, gendres, marit, xicot… Els dos actors fan tots els papers del muntatge, de vegades, en una mateixa escena, de forma calidoscòpica.
La direcció de Marc Pinyol ens fa anar amunt i avall pels records de l’Isidra. Els moments amb dos personatges són molt clars, però els moments en què apareixen més de 3 personatges, de vegades, són una mica desdibuixats. Els canvis de record a realitat, o d’època, no sempre estan ben definits. I això va en detriment de la història, que és motl bonica.
El noi de la mare, al Teatre Aquitània, és un muntatge que ens parla de la memòria. De la pèrdua de la memòria. I ho fa entre drama i comèdia. Perquè el muntatge té moments durs, però també té moments divertits i, sobretot, té moments molt tendres, plens d’afecte.
- El que m’ha agradat més: el text i la forma, visual, de mostrar la pèrdua de la memòria.
- El que m’ha agradat menys: la direcció, que ha de polir més les escenes grupals i els canvis de record a realitat, o d’època.
