Clavells, al Teatre Goya, és la història d’una des-amistat que potser no era tan des-amistat. D’uns amics que van ser més propers del que creien, malgrat les distàncies.
Clavells, una de les obres del Grec 2025 al Goya
Javier va a visitar la Violeta. El marit de Violeta, en Ramon, és mort. Les cendres encara són allà, a la casa. Violeta no vol veure en Javier, però ell és insistent i aconsegueix fer-se un lloc en la casa per parlar amb ella. Ella no té res per dir-li. Ell pensa que ell sí que té coses per dir.
I la conversa viatja fins fa 50 anys, quan van participar en la Revolució dels Clavells. I després avança 10 anys més i es destapen secrets, odis, traïcions… La Violeta i en Javier, en la conversa, acaben completant una història, cadascú amb les seves aportacions i els seus records. Una història que cadascú recordava a la seva manera. I les coses no van ser ni com la Violeta ni en Javier recordaven.
«Un incident???»
Per sota la conversa, sempre present, en Ramon: els seus pensaments, les seves paraules, les seves accions… com una remor que sembla que no se sent, però que afecta tot el que passa.
La política i els ideals són incompatibles. I els homes i les dones no tenien el mateix lloc en la revolució. I tots eren iguals fins que cal triar líders polítics, fins que s’ha de demostrar qui mana… i la Violeta ho ha patit tot des de la primera fila. Tot. Mentre en Javier gaudia del seu poder i el seu estatus.
Un text àgil i ben treballat
El text d’Emma Riverola és àgil i aporta prou informació perquè ens situem però no ens enfarfega amb dades històriques. Ha escrit una obra de teatre, no una conferència sobre la Revolució dels Clavells.
Una direcció encertada amb el ritme, desencertada amb les interpretacions
La direcció d’Abel Folk fa que el diàleg passi per diferents etapes i emocions, i això fa que el muntatge tingui ritme.
Abel Folk i Sílvia Marsó estan força bé, però tenen moment molt histriònics que desllueixen el muntatge. Moments massa cridaners, que grinyolen. Les escenes amb el gos pretenen ser còmiques i no ho són. En canvi, quan trenquen la quarta paret, sempre són molt creïbles i convincents. Són dos bons actors que podrien lluir més.
L’escenografia és eficient. Amb un teló de fons on hi ha un bosc espès projectat i una casa només dibuixada amb quatre fustes i llum. Tot i que, a primer cop d’ull, sembla un logotip d’una immobiliària, els actors i el text fa que entrem dins la casa i la fem nostra.
La música, amb cançons revolucionàries portugueses, acaba d’arrodonir el muntatge.
«T’hi atreveixes?»
Clavells, al Teatre Goya, és un bon text per conèixer què va passar a Portugal fa 50 anys. Per veure que, a les revolucions, hi ha gent que és revolucionària de veritat i gent que és revolucionària de fireta.
- El que m’ha agradat més: el text, molt extrapolable a avui dia. Parla de la Revolució dels Clavells… però també es pot aplicar a altres revolucions.
- El que m’ha agradat menys: la direcció d’Abel Folk, que no aprofita el talent interpretatiu de cap dels dos actors. La traducció del text: el text és en castellà i l’han traduït a un català que és més un catanyol. Potser hauria estat millor deixar-lo en castellà. «t’atreveixes?» és «t’HI atreveixes?»
