T de Teatre presenta aquesta temporada la comèdia Avui no ploraré. I és que qui no ha sentit mai que, de vegades, és un autèntic camp de mines? Des d’aquelles reunions de Nadal que es torcen fins al grup de WhatsApp amb els cosins que ningú s’atreveix a abandonar. A partir de desembre 2026, T de Teatre torna als escenaris de Barcelona amb una comèdia que promet fer-nos sentir identificats (i una mica menys sols en la bogeria): «Avui no ploraré».
Les T de Teatre tornen al Goya amb Avui no ploraré
A partir del 22 de desembre, el Teatre Goya obre les portes a aquest nou muntatge que, sota la direcció del dramaturg argentí Nelson Valente, ens planteja la pregunta del milió: «Què ens mou a reunir-nos sota un mateix sostre amb aquells que anomenem «la nostra família»?».
I la resposta, en aquest cas, és un còctel explosiu de retrets, secrets, traïcions i moltes, moltes dosis de sentit de l’humor (i de l’absurd).
Un sopar que té tots els ingredients per ser un «inferno»
Tres germanes, dos cunyats, i una amiga que acaba de fugir d’una clínica psiquiàtrica. Aquesta és la trobada que serveix de teló de fons per a «Avui no ploraré». El sopar, que havia de ser una celebració per l’alta mèdica de la Llum (Carme Pla), es converteix en un autèntic infern on surten a la llum totes les incomoditats i tensions acumulades.
Les actrius de T de Teatre – Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca – tornen a fer equip amb els habituals Albert Ribalta i Jordi Rico per donar vida a aquests personatges tan peculiars. Amb la traducció de Sergi Belbel, el diàleg promet ser tan àgil com punyent, mostrant-nos que, de vegades, la normalitat és la més gran de les bogeries.
L’essència de T de Teatre recuperada
Després de gairebé 35 anys d’història i 14 muntatges, T de Teatre té clar el seu objectiu amb aquesta nova obra: recuperar la seva essència més pura. Una comèdia agredolça, sense complexos i amb un toc indie que busca connectar amb un públic de totes les edats. A través del riure, ens convida a reflexionar sobre els vincles que ens uneixen i la inevitable necessitat de rebel·lar-nos contra ells de tant en tant.
No ho deixeu per l’últim moment, que aquest sopar promet ser inoblidable!
