La Sala Versus Glòries ens porta el cicle #endansa. Un cicle on companyies de petit format presenten els seus treballs. El primer, Tinc el cor blanc i negre, de la Companyia Expans’Art. Un projecte que converteix en gest i en ball la història de la Neus Català.
Tinc el cor blanc i negre, la història ballada de Neus Català
Tinc el cor blanc i negre barreja música (des de música francesa a Mozart) i gravacions de la veu de Neus Català on explica la seva vida. Una bona selecció musical que fa que cada coreografia sigui única i transmeti emocions diferents.
Davant nostre, els ballarins fan que les paraules de Neus Català agafin cos i tinguin una presència real. En les coreografies hi veiem l’alegria d’un casament, la por d’una detenció, el dolor, el fastig, la desesperació, la felicitat per l’alliberament… el retorn a una vida que ja mai més serà una vida «normal», però que cal seguir vivint. També hi veiem la força d’unes dones que es van ajudar les unes a les altres sense perdre la fe en un futur millor, per a elles i per a les generacions que vinguessin.
Amb petits canvis de vestuari veiem com, davant nostre, el temps va passant. Davant nostre hi tenim Història. Amb majúscules.
Uns ballarins i ballarines intensos i poètics
En escena hi podem veure a Marc Folch, Sofia Kaiser, Antonieta Peris, Marie-Lou Renon, Carlota Vélez, que ballen amb intensitat, amb energia, amb poesia. Les coreografies de Marie-Lou Renon transmeten molt bé les paraules de Neus Català.
El disseny de la il·luminació fa que les ombres a les parets multipliquin, de manera que, davant nostre, hi tenim 5 persones… amb les ombres, en tenim 10, 12, 14… la il·luminació fa que l’escenari s’ompli de ballarins, els corporis i els incorporis que, com ombres, també ens parlen d’aquelles persones que van ser convertides en ombres per un sistema d’exterminació que les volia eliminar.
Tinc el cor blanc i negre, a la Sala Versus, és un molt bon espectacle de dansa contemporània que ens fa viure i sentir les paraules de Neus Català.
- El que m’ha agradat més: les coreografies i el joc de llums.
- El que m’ha agradat menys: algunes escenes tallen massa el ritme, amb fosos en negre.
