La Perla29 ens posa en escena Refugi, un text de Jessica Goldberg que té un cert aire de thriller. Ens trobem en un escenari on hi veiem part d’una casa: una habitació, un menjador, una cuina, una sala amb el televisor… tot sembla molt habitual. En aquesta casa hi viuen tres germans. L’Amy, en Nat i la Becca són els tres germans que viuen en aquesta casa. L’Amy, la gran, sembla que és la que porta el control. La Becca només té ganes de sortir de festa i prendre drogues i en Nat… en Nat té problemes de salut que li han destrossat el cos i la ment.
Refugi, la nova producció de La Perla 29
Una vida rutinària, que es repeteix contínuament sense que res canviï. Una vida asfixiant que no permet a l’Amy fer el que voldria, a la Becca sortir de l’espiral de destrucció, i al Nat trobar un lloc on pugui, potser, millorar la seva situació. Una vida que té els tres germans lligats i segrestats. Tots tres són la família que es protegeix de tot el que hi pugui haver fora.
Però, un dia, arriba en Sam a la casa. En Sam és una persona de l’exterior. No forma part de la família. És sava nova.
Bona direcció de Mònica Duran
La direcció de Mònica Molins Duran fa que el tempo del muntatge i les escenes creïn un ambient angoixant, neguitós, una espera, un desig de què passi alguna cosa… i cada escena ens va acumulant aquest desassossec i esperem un final que no sabem què ens aportarà. Com els tres germans, esperem alguna cosa i no sabem si la trobarem.
L’acció es situa sempre dins la casa (llevat d’un moment puntual, que ens el mostren pel televisor). La casa és el castell i la protecció de la família. El lloc segur. El refugi.
Interpretacions desdibuixades
Tot i que la direcció de Mònica Molins li ha sabut donar un bon ritme al muntatge, no ha sabut aprofitar bé els actors i la seva interpretació que, en alguns moments, queda molt desdibuixada. Com si el text anés per un costat i el personatge per una altra. Tot i així, Lua Amat, Joan Esteve, Daniel Mallorquín, Laura Roig, fan un treball força correcte.
Traducció amb castellanismes
La traducció del text és força bona, però fa servir paraules en castellà que tenen el seu equivalent en català. «Cadera» és «maluc», «follar» és «fer un clau, cardar… etc., «a tope» és al màxim, a tot gas, al límit… Si les traduccions empren mots castellans en textos catalans estan defensant que el català és una llengua incompleta. I no ho és. L’argument de què és un vocabulari que no es fa servir al carrer no serveix: tampoc no es fa servir el vocabulari d’obres de Guimerà i bé que el públic hi va i l’entén. Per altra banda, si l’obra es traduís al castellà, no s’hi inclourien paraules en català ni en altres llengües.
Refugi, de la Perla29, és un bon muntatge que ens fa estar en tensió tota l’estona. Ens manté l’interès i ens manté una incomoditat constant. Un muntatge que ens fa plantejar què és la família i on trobem el nostre refugi.
- Allò que m’ha agradat més: la direcció del text.
- Allò que m’ha agradat menys: la traducció del text amb mots en castellà completament prescindibles. Mots que tenen una traducció al català.
